Aquest Tanka me’l va inspirar la pluja d’estels d’ahir nit. La foto, com sempre, la vaig fer jo, pensant en la immensitat de l’univers i la claror que hi manca en moltes nits de lluna solitària, on només hi brila un punt de llum.
Llum entristida...? Deu ser un núvol passarell... Que priva al sol de venir a tu... Ai el retorn...! Absència viatge tard molt tard, es fa llarg esperar, com diu la cançó. Però el retrobament tindrà l'abraçada de la claror...
Onatge, tal i com ja he dit a la Pilar, em vaig inspirar en la pluja d’estels. De vegades, només un punt de llum pot omplir la foscor però, altres, quan la llum ens manca la vida es tanca dins la foscor.
Saps embellir la tristesa de l'absència...Preciós, M. Consol.
ResponEliminaGràcies Pilar,
ResponEliminaAquest Tanka me’l va inspirar la pluja d’estels d’ahir nit. La foto, com sempre, la vaig fer jo, pensant en la immensitat de l’univers i la claror que hi manca en moltes nits de lluna solitària, on només hi brila un punt de llum.
Una abraçada, des de Sinera.
Llum entristida...? Deu ser un núvol passarell... Que priva al sol de venir a tu... Ai el retorn...! Absència viatge tard molt tard, es fa llarg esperar, com diu la cançó. Però el retrobament tindrà l'abraçada de la claror...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Onatge, tal i com ja he dit a la Pilar, em vaig inspirar en la pluja d’estels. De vegades, només un punt de llum pot omplir la foscor però, altres, quan la llum ens manca la vida es tanca dins la foscor.
ResponEliminaGràcies, des de Sinera.