CITES FILOSÒFIQUES

DES DE SINERA

La meva foto
CÀLAM VIATGER, D'ENYORANCES I RECORDS. CAMÍ SILENCIÓS.

diumenge, 25 de juliol de 2010

LLÀGRIMES

Foto de Maria Consol

On el sol enlluerna l’horitzó
i la terra erma s’esquinça,
la vida brama per brollar.

Els ulls ploren de dolor
en veure la terra eixuta
i les llàgrimes no poden perdonar.


4 comentaris:

  1. L'altre dia vaig entrar-hi, però la transparència no em permetia llegir el que havies escrit.
    Tant de bo que malgrat la recança de les llàgrimes, brolli la vida en la terra eixorca...Enllà i ençà de l'horitzó.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Pilar.

    Com bé dius, sempre la vida ha de ressorgir allà on sigui, com sigui, doncs veure créixer l'herba, sempre és el millor regal.

    ResponElimina
  3. Les llàgrimes no perdonen mai, però ens fertilitzen el cor...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  4. És veritat. En vessar llàgrimes també reguem emocions que ens fan més forts.

    Com sempre, gràcies des del teu far.

    ResponElimina

GRÀCIES PER VIATJAR AMB MI

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...