Foto de Maria ConsolOn el sol enlluerna l’horitzó
i la terra erma s’esquinça,
la vida brama per brollar.
Els ulls ploren de dolor
en veure la terra eixuta
i les llàgrimes no poden perdonar.
i la terra erma s’esquinça,
la vida brama per brollar.
Els ulls ploren de dolor
en veure la terra eixuta
i les llàgrimes no poden perdonar.
L'altre dia vaig entrar-hi, però la transparència no em permetia llegir el que havies escrit.
ResponEliminaTant de bo que malgrat la recança de les llàgrimes, brolli la vida en la terra eixorca...Enllà i ençà de l'horitzó.
Gràcies, Pilar.
ResponEliminaCom bé dius, sempre la vida ha de ressorgir allà on sigui, com sigui, doncs veure créixer l'herba, sempre és el millor regal.
Les llàgrimes no perdonen mai, però ens fertilitzen el cor...
ResponEliminaDes del far.
onatge
És veritat. En vessar llàgrimes també reguem emocions que ens fan més forts.
ResponEliminaCom sempre, gràcies des del teu far.