CITES FILOSÒFIQUES

DES DE SINERA

La meva foto
CÀLAM VIATGER, D'ENYORANCES I RECORDS. CAMÍ SILENCIÓS.

dilluns, 29 de novembre de 2010

UN VIATGE DIFERENT





Aquesta vegada el meu post és per a tots vosaltres, per a tots els amics i amigues que he anat fent al llarg d'aquest camí quan, pel Maig, em vaig decidir obrir el meu blog. Crec i sento que, aquesta finestra oberta a tothom, ha significat molt més que un lloc on he deixat els meus sentiments, les meves ficcions o, potser, els meus moments de silencis compartits. Ha significat un món obert, impensable.
El Càlam viatger es queda a casa, ja que mana la salut i he de marxar cap un indret on, de segur, renovaran la força que ara em manca. Espero i desitjo que sigui, tan sols, per poc temps i, així, poder gaudir molt aviat de la vostra companyia.
Per tant, només em queda donar-vos les gràcies per permetre’m entrar a casa vostra cada vegada que he trucat a la porta, i també per les vegades que heu trucat a la meva.


Una abraçada, i un petó per a tots.

7 comentaris:

  1. Maria Consol, et desitjo molta, molta sort en aquest teu viatge, que recuperis forces ben aviat. Cuida't molt i deixa't cuidar i nosaltres serem aquí esperant que tornis a entrar a casa nostra i que ens deixis entrar a la teva d'aquí poc temps.

    Una abraçada ben forta i fins molt, molt aviat!

    ResponElimina
  2. Fins demà, maquíssima. Em quedo per aquí, rellegint els teus contes, fins que xiulis amb molta força per tal de fer-nos saber que hi has tornat. Segur que serà molt aviat.
    Rep una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. Maria Consol, espere que tornes ben aviat amb les forces totalment renovades i les piles ben carregades. T'estaré esperant!!!
    Una gran abraçada i fins quan tu vulgues!!!

    ResponElimina
  4. Fins ara... Estaré a l'andana. que el viatge sigui curt i profund per veure el sol amb el caliu que té i la lluna amb la seva força...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  5. Maria Consol, com estàs? espero que recuperant forces... una abraçada...

    ResponElimina
  6. Comento poc per falta de temps, però vaig passant per aquí.
    Recupera forces i quan hi tornis, aquí estarem!

    ResponElimina
  7. Us dono gràcies a tots pel vostre interès. Els amics es coneixen quan el camí és pedregós. Encara que el Càlam reposa a casa, si observeu amb els ulls del cor, potser, em veureu caminant al vostre costat.
    Una abraçada !!

    ResponElimina

GRÀCIES PER VIATJAR AMB MI

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...