Vora l’aigua, asseguda a la sorra, observava amb molta atenció el dofí juganer que l’havia portat fins aquella platja. Els seus cabells rossos enlluernaven el sol, mentre gaudia del seu moment de dona. Però el temps s’havia esgotat, com un rellotge trencat, i la nereida havia de tornar a casa.
Un bon microconte. M'ha agradat... el temps és dur fins i tot per les nereides!
ResponEliminaEl teu microconte és un cofre que conté la bellesa del mar. Sempre m'ha agradat la imatge mitològica de les nereides cavalcant en dofins.
ResponEliminaÉs una bonica aquarel·la. És curiós, jo també el tinc fet (encara no l'he penjat) i a més del mots exigits, he emprat la paraula "clepsidra" com l'altra entrada teva.
ResponEliminaSalut i Terra
Gràcies, Carme. Suposo que a les nereides, també, se’ls imposa un temps per a gaudir dels seus moments, oi ?
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies, Pilar. També a mi m’agraden aquests essers mitològics de les nereides. Suposo que deu ser per la brisa del meu mar de Sinera. Els dofins, a més, són molt especials doncs, per això, se’ls hi diu els sanadors del mar.
ResponEliminaUna abraçada, amb ressò de mar.
Gràcies, Francesc. M’agrada’t que ho vegis com una aquarel•la. És una manera molt interessant de contemplar-ho. Espero llegir aviat el teu microconte, de ben segur que serà, clar està, molt especial.
ResponEliminaQuant a la clepsidra, trobo és una paraula molt maca i, també, interessant alhora, doncs el seu origen enigmàtic ens porta a veure el temps, potser, d’una altra manera.
Una abraçada, des de Sinera.
Hola vinc del joc de lletres a visitar-te he sentit el plor de la nereida que no volia abandonar el seu temps de dona....bon microconte!
ResponEliminaGràcies per visitar-me i pel teu comentari, Elfreelang. Suposo que tot té un temps i un moment.
ResponEliminaUna abraçada.
Acabe de descobrir el teu blog. M'ha agradat molt tot el que he llegit i m'he fet seguidora.
ResponEliminaHas escrit un microconte molt bonic, m'agrada molt.
Passaré sovint
Enhorabona pel blog!!!
Joana, jo també he fet una ullada al teu blog, i m’agrada’t molt la passió que hi ha a la teva poesia.
ResponEliminaGràcies per la visita i pel comentari. També em faré seguidora teva i, així, fer una passejada, de tant en tant, pel teu bosc dels somnis.
Una abraçada, des del meu mar de Sinera.
Un bon relat amb el mar el rellotge la sorra la platja...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Gràcies, Onatge. El mar sempre és inspirador.
ResponElimina