divendres, 12 de novembre del 2010

A DESHORES, INESPERADA - Conte de Tardor

Veritablement feia un dia molt grisós. Ella, sempre agosarada i atemorida, alhora, anava rodolant per arreu, acaronant la gespa de jardins i prades, espolsant la neu que relliscava deixatada.
- Sembla que el fred no vol marxar ! – pensava, dubtosa.
Les façanes despertaven amb molta mandra per tots els recons del poble. Ningú volia sortir de casa, encara que ho havien de fer per la imposició de la rutina diària. De vegades, fina i amarada, entrava en els cors de la gentada. I de vegades, amb la força d’un tropell, envaïa les pors i els recels que hi havia darrera les persianes.
- No ho entenc, deia. Per què fugen de mi ? Jo, només vull portar-les-hi felicitat i puixança. No sé perquè s’amaguen, sotjant des de l’ampit de la finestra.
Tanmateix, sabia que era benvinguda per arreu doncs, d’una manera molt necessària, sempre portava purificació i abundància allí on arribava, encara que fos a deshores, inesperada.
El cel es va tenyir, poc a poc, de negre atzabeja omplint de silenci i foscor aquella vila, arraulida entre muntanyes, mentre les ombres acaronaven totes les seves petjades.
- Avui no veig que els meus amics acudeixin a la meva crida, va dir amb desconcert. Que estrany ! Sempre m’acompanyen emfàtics.
Tant va ser dir això, com el cel es va omplir de foc i terrabastall.
- Benvinguts, nois !! – va dir, la distingida dama. Ja feia estona que us esperava. Com és que heu tardat tant ?
- Ben trobada !!- li van respondre els convidats. Hem arribat a l’hora que ho exigia l’esdeveniment.
- I doncs, que penseu fer en aquesta nit tan infausta ? Potser, deixar un míser record del vostre pas per la contrada ? O bé, irrompre amb la força esquinçadora en que m’heu saludat ?
Els nouvinguts, sense mitjançar paraula, lentament, van allunyar el seu ressò amb delicadesa i benaurança, doncs aquell dia tan atziac i lúgubre mereixia una nit amb calma i placidesa.
- Molt bé – va dir ella, amb avinença. Aquesta nit és millor escampar la boira. Adéu, Tro. Adéu, Llamp.
- Arreveure, amiga. Fins a la propera trobada, Pluja.

4 comentaris:

  1. Un fantàstic relat amb tres elements de la natura molt ben conjugats i coordinats.

    molt bonic!!!

    ResponElimina
  2. La natura és sinònim de bellesa. Llàstima de ser tan miops que no la podem apreciar i ens pasem la vida intentant canviar-la.
    Surto al carrer a sentir com cau la pluja a sobre meu, sota la nit.
    M'agraden molt els teus contes. Gràcies, M. Consol.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Joana. En aquesta estació els elements són molt inspiradors.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Pilar, pels teus bonics comentaris. Tens molta raó en el que dius, doncs no respectem aquesta bellesa i deixem de gaudir de tot el que ens dóna. En els actes més senzills, com caminar sota la pluja, hi ha un gran goig.
    Una abraçada.

    ResponElimina

GRÀCIES PER VIATJAR AMB MI

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...