Aquesta vegada el meu post és per a tots vosaltres, per a tots els amics i amigues que he anat fent al llarg d'aquest camí quan, pel Maig, em vaig decidir obrir el meu blog. Crec i sento que, aquesta finestra oberta a tothom, ha significat molt més que un lloc on he deixat els meus sentiments, les meves ficcions o, potser, els meus moments de silencis compartits. Ha significat un món obert, impensable.
El Càlam viatger es queda a casa, ja que mana la salut i he de marxar cap un indret on, de segur, renovaran la força que ara em manca. Espero i desitjo que sigui, tan sols, per poc temps i, així, poder gaudir molt aviat de la vostra companyia.Per tant, només em queda donar-vos les gràcies per permetre’m entrar a casa vostra cada vegada que he trucat a la porta, i també per les vegades que heu trucat a la meva.
Una abraçada, i un petó per a tots.
